Les 7 meravelles dels meus viatges

Escriure aquest bloc m' està despertant molts records. Quan el vaig començar, em vaig tornar a mirar les fotos dels meus viatges, i vaig començar a dimensionar la quantitat de llocs que havia visitat. Sóc una viatgera fàcil de complaure: la major part dels llocs on he estat m’ han agradat, a molts m’ agradaria tornar, i alguns m’ han impressionat molt. I com que demà s’ acaba l’ any, i finals d’ any és època de resums i llistes de ‘el millor de...’, he preparat una llista amb el que més m’ha agradat dels meus viatges fins al 2013.

Converses per les valls de l' Atlas

Tot és qüestió de referències. Un cop, sobrevolant els Alps en avió, un amic de la Índia em va preguntar ‘els Alps són unes muntanyes més aviat petites, oi?’. Em va sorprendre. Els Alps, petits?. ‘Home, no gaire... alguns pics superen els 4000 metres’, i em respon ‘ah, doncs si, són petits, l’ Himàlaia supera els 8000 metres’. Vist així, si, és clar, els Alps no són gaire alts, i l’ Atlas, amb una altura màxima d’ uns 4000 metres, tampoc.

La vall encantada

És curiós com, segons el que visitem, la nostra percepció d’un país pot ser molt diferent d’una altra. Si hagués de definir el Marroc que vaig conèixer en només tres paraules, crec que serien calma, hospitalitat, i música. Insisteixo en el Marroc que vaig conèixer perquè, si algú ha estat a Marrakesh, pot ser que em pregunti on la veig trobar, la calma. Bé, ho admeto, a Marrakesh no. Però la major part del meu viatge no va ser per grans ciutats sinó a l’Atlas i el desert, i allà, vam trobar molta calma, hospitalitat, i música.  

El Tarn es vesteix de tardor

Portava molts dies sense escriure (estava tancat per vacances i, després, per falta de temps després de les vacances), però finalment he trobat una mica de temps per triar les fotos d'una sortida que vaig fer a finals d'octubre. Vam anar a la regió de Tarn, al nord de Toulouse, que en només un dia es va convertir en un dels meus racons preferits de França. Em va deixar amb ganes de tornar-hi, per descobrir si sempre és així, o va ser la impressió del primer moment. O va ser perquè feia un temps esplèndid? O perquè la regió s'havia vestit de tardor? 

Una imatge val més que mil paraules (2/2)

L’ Àlex intenta endevinar a quin lloc de França queden ruïnes romanes, però al final es dóna per vençut.

-És a Nimes, que està a prop de la mar Mediterrània – li diu el senyor Alfons.

- I aquestes columnes formen part d’un temple?

- Si, és un temple. En francès li diuen Maison Carré, casa quadrada, i és un temple de l’any 16 a.C. Encara es pot veure, està sencer i en bon estat.

Una imatge val més que mil paraules (1/2)

El primer cop que el senyor Alfons va preguntar a l’ Àlex si volia veure les seves fotografies, va pensar li mostraria un àlbum. Un d’ aquests àlbums grossos amb fotos en blanc i negre esgrogueïdes pel pas del temps.  O potser, si era molt modern, un ordinador, una tablet o un smartphone amb imatges digitalitzades. Però el que no s’esperava era que li portés una llibreta.

Era un quadern de dibuix.

L' Itàlia austríaca (o l' Àustria italiana)

'No t' agradarà', em va avisar un company de feina. 'Quina llàstima que la primera ciutat que vegis d'Itàlia sigui Trieste, no hi ha res d'especial', em va dir un altre. Però a mi em feia molta il·lusió anar a Itàlia, encara que no fos a una de les ciutats més conegudes, encara que fos per un viatge de feina, i tenia ganes d'aprofitar-lo al màxim. I no em va decepcionar. 

Art digital: Suècia

Quan penso en Suecia, penso en neu (molta neu), però també en postes de sol, en poblets petits amb casetes de parets blanques i teulada vermella, en barquetes a la vora del mar, places amb flors i vells tramvies.

És per això que, un dia que volia fer un regal a un amic que vaig conèixer a Suècia, no sabia quina foto escollir. I si agafo aquesta? Ah, no, però aquesta també quedaria bé... i aquesta altra? i què passaria si n'agafo dues, o tres, o unes quantes, i les poso totes juntes...? 

A les platges paradisíaques també plou (3/3)

Allà, en aquella platja d’ Ilha Grande, asseguts a la sorra mentre plou, l’home que acabo de conèixer m’explica la seva història:

- Sóc de Nova York. Fa anys, creia que ho tenia tot, creia que era feliç.

A les platges paradisíaques també plou (2/3)

Després de moltes hores de viatge, arribo en ferri a Vila do Abrão. Trobo a la mare entre la multitud, que m' abraça amb força. 

Anem cap a la pousada (hostal). Passem per davant d' una petita església i agafem un carrer perpendicular al mar, que tira cap amunt. El terra no està asfaltat, és de terra. A banda i banda hi ha les pousadas i algunes palmeres. Es com de pel·lícula. Em costa creure que sigui al lloc on viu la meva mare.

A les platges paradisíaques també plou (1/3)

Em pensava que la coneixia molt bé. Al cap i a la fi, havíem viscut juntes molts anys. Fins que, un bon dia, em va anunciar que marxava a viure a l' estranger. A l’estranger! Ella, que sempre havia viscut a Barcelona, sense canviar de barri. La noticia em va agafar completament desprevinguda.

-Bé, si, potser si, que un canvi d' aires t' anirà bé. I on vols anar?

- ...

- A Vila do Abrão? Ah. I això on és, a Portugal?

- ...

- A una illa del Brasil? Però, mare, n' estàs segura?

10 imatges al voltant de Dublin

Sempre sentiré un efecte especial per Irlanda. Va ser el primer lloc on vaig anar sola, i Irlanda em va rebre amb els braços oberts. El que més recordo és el color verd de la gespa i l'amabilitat de la seva gent. Aquell viatge em va obrir les portes al món i em va animar a descobrir altres llocs i cultures. 

Llegir és viatjar i viatjar és un art

Llegir és viatjar, viatjar és un art i aquest blog combina viatges, art i literatura. Vull escriure històries fictícies i explicar anècdotes reals, mostrar fotografies i crear composicions digitals. Parlar d'indrets llunyans i de llocs propers. Combinar art gràfic i relats, real i imaginari, viatges i creació. I altres coses que em vagin passant pel cap, que no són poques i sovint inesperades. Deixem volar l'imaginació!