El primer cop que el senyor Alfons va preguntar a l’ Àlex si
volia veure les seves fotografies, va pensar li mostraria un àlbum. Un d’ aquests
àlbums grossos amb fotos en blanc i negre esgrogueïdes pel pas del temps.
O potser, si era molt modern, un ordinador, una tablet o un smartphone amb
imatges digitalitzades. Però el que no s’esperava era que li portés una
llibreta.
L’ Àlex va conèixer al senyor Alfons a l’ascensor de casa.
Van tenir temps de sobres de fer amistat perquè aquell dia l’ ascensor va
decidir aturar-se i deixar-los tancats. L’ Àlex encara s’ estava instal·lant i,
molt oportunament, acabava de comprar dues cadires plegables que els van anar
la mar de bé. El seu veí venia del supermercat, així que es van asseure
còmodament a les cadires i es van menjar sis gelats de cucurutxu. Perquè no es
desfessin, és clar.
Després d' aquell dia, de tant en tant puja a veure' l al
pis de dalt, on viu sol. Li encanta rebre visites. De vegades hi ha
altres veïns de l' escala, amb qui es coneixen de tota la vida. Prenen cafè i
galetes i recorden històries d' altres temps. De vegades estan els dos sols i
parlen de les seves dues passions: els viatges i el dibuix.
En el seu quadern hi ha més de cinquanta dibuixos fets a
llapis, carbó o sanguina, que il·lustren els seus viatges. Un dibuix per
destinació, exactament.
-El que més m' agrada de dibuixar enlloc de fer fotografies,
és que et fa reflexionar sobre el que vols guardar a la memòria. Enlloc de fer
200 fotos en un cap de setmana, passejo, observo, intento sentir l’ esperit del
lloc i entendre què hi trobo d’especial. I quan he trobat l’ indret adequat, el
dibuixo.
Montserrat, Tarragona, Girona, les Fonts del Llobregat,
Boi-Taull, el monesteri de Poblet... el seu quadern és una petita col·lecció
d’art.
Poden passar-se hores mirant els dibuixos, parlant de
viatges i comparant impressions. Un bon dia obren el quader a l’ altzar i
surten unes columnes. L’ Àlex sembla reconèixer que són de l' època dels
romans.
- I aquest d' on és? Vas estar a Itàlia?
-Si que hi vaig estar, si, però aquest dibuix no és d' Itàlia, sinó de
França.
L’ Àlex intenta fer memòria. Hi ha algun lloc a França conegut per tenir ruines
romanes? Una mena de Tarragona a la francesa? No ho recorda. Es mira el senyor
Alfons amb cara d' interrogació.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada