28 d’octubre 2013

Art digital: Suècia

Quan penso en Suecia, penso en neu (molta neu), però també en postes de sol, en poblets petits amb casetes de parets blanques i teulada vermella, en barquetes a la vora del mar, places amb flors i vells tramvies.

És per això que, un dia que volia fer un regal a un amic que vaig conèixer a Suècia, no sabia quina foto escollir. I si agafo aquesta? Ah, no, però aquesta també quedaria bé... i aquesta altra? i què passaria si n'agafo dues, o tres, o unes quantes, i les poso totes juntes...? 

21 d’octubre 2013

A les platges paradisíaques també plou (3/3)

Allà, en aquella platja d’ Ilha Grande, asseguts a la sorra mentre plou, l’home que acabo de conèixer m’explica la seva història:
- Sóc de Nova York. Fa anys, creia que ho tenia tot, creia que era feliç.

17 d’octubre 2013

A les platges paradisíaques també plou (2/3)

Després de moltes hores de viatge, arribo en ferri a Vila do Abrão. Trobo a la mare entre la multitud, que m' abraça amb força. 
Anem cap a la pousada (hostal). Passem per davant d' una petita església i agafem un carrer perpendicular al mar, que tira cap amunt. El terra no està asfaltat, és de terra. A banda i banda hi ha les pousadas i algunes palmeres. Es com de pel·lícula. Em costa creure que sigui al lloc on viu la meva mare.

13 d’octubre 2013

A les platges paradisíaques també plou (1/3)


Em pensava que la coneixia molt bé. Al cap i a la fi, havíem viscut juntes molts anys. Fins que, un bon dia, em va anunciar que marxava a viure a l' estranger. A l’estranger! Ella, que sempre havia viscut a Barcelona, sense canviar de barri. La noticia em va agafar completament desprevinguda.



-Bé, si, potser si, que un canvi d' aires t' anirà bé. I on vols anar?

- ...

- A Vila do Abrão? Ah. I això on és, a Portugal?

- ...

- A una illa del Brasil? Però, mare, n' estàs segura?

06 d’octubre 2013

10 imatges al voltant de Dublin

Sempre sentiré un efecte especial per Irlanda. Va ser el primer lloc on vaig anar sola, i Irlanda em va rebre amb els braços oberts. El que més recordo és el color verd de la gespa i l'amabilitat de la seva gent. Aquell viatge em va obrir les portes al món i em va animar a descobrir altres llocs i cultures.