A les platges paradisíaques també plou (2/3)

Després de moltes hores de viatge, arribo en ferri a Vila do Abrão. Trobo a la mare entre la multitud, que m' abraça amb força. 

Anem cap a la pousada (hostal). Passem per davant d' una petita església i agafem un carrer perpendicular al mar, que tira cap amunt. El terra no està asfaltat, és de terra. A banda i banda hi ha les pousadas i algunes palmeres. Es com de pel·lícula. Em costa creure que sigui al lloc on viu la meva mare.

Pel camí, no parlem gaire. Porto molt de cansament acumulat i em costa assimilar el que veig. Al final del carrer, hi ha la pousada que ella i el seu marit van comprar.

L’endemà em llevo d’hora. La mare m’espera a baix amb un suc de papaia que acaba de preparar. Em proposa de passar el dia a una platja que queda a l’altra cantó de l’illa i que és molt maca. Accepto sense pensar gaire. A part d’anar a la platja, no crec que hi hagi gaires coses més a fer, aquí. Només li pregunto com ho farem, per anar fins allà, si no hi ha cotxes.

-En barca i caminant – em respon.

Faig que si amb el cap. No entenc per què vol anar tan lluny si al poble ja hi ha una platja, però la deixo fer.  Anem cap al moll. Avui el cel està ennuvolat i fa molta xafogor. Agafem una barca que, sortint del port, gira cap a la dreta i comença a donar la volta a l’illa.

Al cap d’una estona arribem a la platja do Pouso. La veritat és que és maca. La sorra és blanca, i els arbres a tocar de la platja li donen un aire misteriós però acollidor.

A l’extrem esquerra de la platja agafem un caminet que s’endinsa a la selva. La Mata Atlàntica (o Selva Atlàntica) és una formació vegetal tropical, molt densa, molt verda i humida, típica del litoral del sud del Brasil i que, per l’interior, arriba a una part d’Argentina i Paraguai. 

Seguim el camí, i mitja hora més tard arribem a la platja Lopes Mendes.

Uau! Aquesta és encara més gran i maca que l’anterior. I, a gran diferència de les platjes Mediterrànies, no hi ha pràcticament ningú, és com si es haguessin reservat la platja per nosaltres.

Això si, està molt núvol i el temps amenaça pluja.

Ens asseiem prop dels arbres i contemplo el mar. No sé com començar a parlar amb ella i només li pregunto si no s’hi avorreix, en aquell poble tan petit que no té cinemes ni teatres ni res.

- Oh, hi ha una petita sala on de vegades fan espectacles, però el millor de l’illa és la natura. Hi ha més de 80 platges on es pot arribar per mar i terra, molts camins per fer senderisme, l’aire és pur i el poble tranquil.

Veiem un llampec a l’horitzó i sentim un tro.

- Jo creia que a les platges paradisíaques no plovia mai - li dic a la mare en broma- a les postals sempre surten amb el cel completament blau.

Decidim tornar al poble abans que comenci a ploure de debò. Ens aixequem, recollim les coses i tornem a la platja do Pouso a buscar la barca.

En arribar al poble decideixo anar a fer un volt per la platja i la mare torna a la pousada.

M’agrada contemplar el mar, em tranquil·litza i m’ajuda a organitzar les idees. I sento que em fa falta, ordenar les idees. Sento que hi ha alguna cosa que se m’escapa, que no acabo d’entendre. 

Em cau una gota al nas. I al cap, al peu i al front. I comença a ploure, una pluja fina però intensa. Començo a caminar ràpid per la platja per tornar a la pousada, i gairebé ensopego amb un home que està tranquil·lament assegut. Assegut damunt la sorra, amb la que està caient!

- però què fa, aquest boig! - deixo anar, en veu alta, sense voler.

L’home alça el cap. Té una mirada tranquil·la, em fa un gest amb la mà i em diu, en anglès:

- vine, seu, només és una mica de pluja, t’anirà bé.

El seu to és tan calmat, que d’alguna manera m’inspira confiança i li faig cas i m’assec. No diu res més, tanca els ulls i alça la mirada. Intrigada, l’imito. Al cap i a la fi, ja estic completament xopa. L’aigua em cau directe al front, als ulls, al nas. És com estar sota la dutxa, refrescant-se, rebent un lleuger massatge a la cara. Té raó, és relaxant.

Al cap d’una estona comença a parlar, i m’explica la seva història.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

<<  A les platges paradisíaques també plou (1/3)
>>  A les platges paradisíaques també plou (3/3)
--------------------------------------------------------------------------------------------------------