Ciutats per tornar a visitar (2/2)

Hi ha ciutats que m’agraden per l’arquitectura o els espais naturals, d’altres que m’agraden per l’ambient, perquè les trobo acollidores o tranquil·les o dinàmiques i d’altres perquè en tinc bons records. M’adono que el fet que m’agradi una ciutat no depèn només de la ciutat, sinó també de les circumstàncies (Girona em va rebre vestida de flors i Gent, a Bèlgica, em va rebre amb un diluvi), de mi mateixa, del meu estat d’ànim del moment, i de les experiències viscudes. A l’ últim post vaig parlar d’algunes ciutats que tinc ganes de tornar a visitar: Estocolm, Roma, Rio de Janeiro i Viena. Aquesta és la segona part de la llista.

  

Bruges

Una petita joia de Bèlgica, una ciutat perfecte per perdre’s en bicicleta pels seus canals i carrerons. Quedarà a la meva memòria com la ciutat on ens vam oblidar una càmera de fotos en un restaurant (una reflex recent comprada, per si fos poc). L’endemà vam tornar al restaurant sense masses esperances i, contra tot pronòstic, la vam recuperar. Gràcies Bruges!

Canals...

Carrers...

I panoràmica de la ciutat

Bergen

La segona ciutat més gran de Noruega és coneguda pel barri de Bryggen, que forma part del Patrimoni Mundial de la UNESCO. A més a més del barri de casetes de fusta de colors, hi vam trobar un mercat on hi havia de tot, i on vam conèixer un espanyol que treballava a l’estiu a Bergen i a l’ hivern a Madrid (ho tenia ben pensat!). El segon cop que hi vaig anar vaig descobrir la cara amagada de Bergen, un barri de casetes blanques i moltes flors. 

Barri de Bryggen

És una ciutat de costa...

Gavines dansant al voltant d’una font

La cara amagada de Bergen

El mercat, on es pot trobar des de salmó salvatge a balena

Barcelona

Barcelona, per ser la ciutat on vaig néixer, és un lloc on sempre tornaré. Hi vaig créixer i la vaig abandonar als 20 anys, com una adolescent rebel que tenia ganes de veure món. Anys després, i després d’haver viatjat molt,  m’he adonat d’un fet curiós: moltes relacions empitjoren amb el temps i la distància, però en canvi, la meva relació amb Barcelona ha millorat. Ara la veig amb uns altres ulls, la trobo a faltar quan no hi sóc i m’alegro de veure-la cada cop que hi torno.

El meu lloc favorit... el mar!

Miramar

Un dels racons amagats que més m’agraden... el jardí de cactus

L’ animació de la Rambla

Els vespres

Gaudí i les seves formes i colors

Els somriures 

Paris

No podia parlar de ciutats sense parlar de París. Aquesta és una ciutat que em desperta sentiments contradictoris: no em va agradar però vull tornar-hi. Me n’havien parlat tant bé, que em va sorprendre i decepcionar el fet que no m’agradés. He de dir a favor seu que hi vaig anar al desembre i va estar núvol o plovent tot els dies, i que això no l’afavoreix. Li donava un aire gris i trist. On era la ciutat de la llum i l’ amor? Li vaig prometre que li donaria una segona oportunitat, i crec que ha arribat el moment. D’aquí a poc tornaré a Paris!

La Torre Eiffel

Notre Dame 

Un cel gris...

Entre la boira...

L’interior de les galeries Lafayette, preparades pel Nadal

Per cert, al final no us he dit quina d’aquestes ciutats és una de les 28 nominades a New7wonders ciutats. Endevineu quina és?

Ciutats per tornar a visitar (1/2)

Fa uns anys, la fundació New7wonders llençava una votació arreu del món a través d’ internet amb l’ objectiu d’ escollir les 7 noves meravelles del món. Després de l’ èxit de la campanya, el 2011 es votaven les 7 meravelles de la natura, i ara ha arribat el torn de les ciutats, de les quals ja es coneixen les 28 finalistes. L’altre dia em mirava la llista i em vaig fixar que de les finalistes jo només en conec una. Això em va fer pensar en les ciutats on he estat, quines m’han agradat i perquè i quines voldria tornar a visitar.

Amb només un somriure (2/2)

L’ Andrea i els seus dos nous amics, el Bjørn i el Martin, van arribar a l’ hotel, van deixar les maletes, i es van dirigir a la universitat que organitzava la conferència, a recollir el programa i la targeteta amb el nom que els identificava com a participants. Com que no era gaire tard i encara hi havia llum, van decidir sortir a explorar Tromsö. El Bjørn, que era noruec i ja havia visitat la ciutat, els feia de guia.

Amb només un somriure (1/2)

L’ Andrea no ho podia evitar, estava de mal humor. Estava enfadada, espantada, preocupada i nerviosa-estressada-histèrica, tot junt. S’ havia enfadat amb el seu director de doctorat perquè, després d’un any i mig de feina, ella volia presentar els seus resultats en una reconeguda conferència internacional que aquest any es feia a Hawaï. Ell li havia refusat, sota el pretext que era molt car, i l’ havia enviat a Tromsö.

La vida al desert (o viure sense rellotge)

- Al Marroc, a quina hora mengeu?

     - Quan tenim gana.

Això és el que més em va agradar de la vida al desert: viure sense rellotge. Els habitants de la regió més seca del Marroc es lleven amb el sol, mengen quan tenen gana i van a dormir quan tenen son. Jo vaig fer el mateix: vaig treure’m en rellotge, el vaig guardar en una butxaca, i em vaig deixar portar pel ritme del viatge. 

Breu introducció al desert

Abans del viatge al Marroc, quan pensava en el Sàhara em venia una sola imatge a la ment: dunes de sorra, grogues i ataronjades, el cel molt blau i ni un rastre de vegetació. Serà que he vist moltes pel·lícules? O que les pel·lícules sempre mostren el mateix trosset de desert? Sigui com sigui, durant aquells dies vaig descobrir que el Sàhara és molt més que això. 

Les 7 meravelles dels meus viatges

Escriure aquest bloc m' està despertant molts records. Quan el vaig començar, em vaig tornar a mirar les fotos dels meus viatges, i vaig començar a dimensionar la quantitat de llocs que havia visitat. Sóc una viatgera fàcil de complaure: la major part dels llocs on he estat m’ han agradat, a molts m’ agradaria tornar, i alguns m’ han impressionat molt. I com que demà s’ acaba l’ any, i finals d’ any és època de resums i llistes de ‘el millor de...’, he preparat una llista amb el que més m’ha agradat dels meus viatges fins al 2013.