L’ Àlex intenta endevinar a quin lloc de França queden
ruïnes romanes, però al final es dóna per vençut.
-És a Nimes, que està a prop de la mar Mediterrània – li diu
el senyor Alfons.
- I aquestes columnes formen part d’un temple?
- Si, és un temple. En francès li diuen Maison Carré, casa
quadrada, i és un temple de l’any 16
a .C. Encara es pot veure, està sencer i en bon estat.
L’ Àlex somriu. Pensar en romans a França el fa pensar en l’
Astèrix i l’ Obèlix.
- De què rius tu ara? – li diu el seu veí mentre
li ofereix unes galetes.
- Res, res – diu ell – i hi queden d’altres ruïnes
per allà dalt? – pregunta mentre agafa una galeteta quadrada, precisament.
- Si, queda també un amfiteatre, les Arenes de
Nimes. L’han restaurat i avui en dia l’aprofiten per fer concerts i corrides de
toros.
‘Toros?’ pensa l’ Àlex, ‘ja veuran els toros com vingui l’
Obèlix...’.
- I no gaire lluny de Nimes hi ha Arles, on també queden
moltes ruïnes romanes. A Arles hi ha un amfiteatre que, igual que a Nimes,
utilitzen per fer espectacles. I un teatre que no va tenir tanta sort i no s’ha
conservat sencer, però es poden veure clarament les grades i les restes de
l’escenari.
Sona el timbre i el senyor Alfons s’ aixeca per anar a
obrir, mentre l’ Àlex aprofita per agafar l’ última galeteta de xocolata ‘ara
que no em veu’ (com si no se n’hagués d’adonar!).
El seu veí torna acompanyat de la senyora Conxita, la veïna
del tercer, que els porta madalenes que ha fet aquell mateix matí. I, de pas,
es queda a fer petar la xerrada.
- Parlàvem de Nimes i Arles i de les ruïnes
romanes que hi queden. Tu hi has estat?
- Oi tant! – exclama la senyora Conxita. – De
joves, amb el meu marit, vam recórrer tot el sud de França amb el sis-cents,
des de Montpellier fins a Biarritz, passant per Carcassona. I que n’ és de
maca, la ciutat medieval de Carcassona! I hi vam comprar uns dolços molt bons,
allà... Té, agafa una altra madalena, no siguis tímid... Mira, el timbre, deu
ser el Pedro...
Aquest cop és l’ Àlex qui s’aixeca i va a obrir, com si fos
a casa seva, al senyor Pedro, que ve a unir-se a la tertúlia.
- Si, és clar, hi ha el teatre d’ Orange, que està
més sencer que el d’ Arles. Aquest encara té tot l’escenari... – respon
l’altre.
- i el pont de Gard, l’ heu visitat? Un antic
aqüeducte que queda per la mateixa zona...
- i que encara aguanta, allò sí que eren ponts...
- i que són bones aquestes madalenes! Ja en pots
fer més sovint...
I va passant la tarda, i arriben altres veïns i parlen i
recorden i canvien de tema, i mengen galetetes i madalenes i prenen el cafè.
Mentrestant, l’ Àlex pensa que n’ hi ha moltes, de coses, a
veure pel món, i sonmia despert. Vol donar la volta a Europa en bicicleta. Bé,
en realitat, el seu gran Somni, en majúscules, és donar la volta al món en
bicicleta. Però li sembla un projecte massa gran, massa irrealitzable. Però
Europa, pensa... perquè no?
Potser un dia.
I si hi va, podria passar per les ruïnes de Nimes, Arles i
Orange, que vénen de camí.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'Alex li anira be sapigue , que a Germania , l'actual Alemania, encara si troven molts monuments i restes romans, i de pas quan tiri amunt , si passa per Belgica , veura la terra Asterix i Obelix.
ResponEliminaGràcies per l' informació! Segur que a l' Àlex li agradarà descobrir les restes romanes de Germania
ResponElimina