Converses per les valls de l' Atlas

Tot és qüestió de referències. Un cop, sobrevolant els Alps en avió, un amic de la Índia em va preguntar ‘els Alps són unes muntanyes més aviat petites, oi?’. Em va sorprendre. Els Alps, petits?. ‘Home, no gaire... alguns pics superen els 4000 metres’, i em respon ‘ah, doncs si, són petits, l’ Himàlaia supera els 8000 metres’. Vist així, si, és clar, els Alps no són gaire alts, i l’ Atlas, amb una altura màxima d’ uns 4000 metres, tampoc.

L’ Atlas és una serralada del nord d’ Àfrica de 2500km de longitud (és a dir, cinc vegades els Pirineus!), i creua el Marroc, Algèria i Tunísia. A la part marroquina es divideix en tres subserralades: Atles Mitjà, Alt Atlas i Anti Atlas. Nosaltres vam visitar una part de l’ Alt Atlas, passant pel Coll de Tichka, la Vall del Dades, la Vall i les Gorges del Todra i la Vall del Draa. Van ser molts quilòmetres de cotxe en els que vam aprofitar per xerrar amb el guia i aprendre quatre coses.

De Marrakesh a Ouarzazate pel coll del Tichka

El camí de Marrakesh a Ouarzazate van ser 200 quilòmetres de paisatges de colors vermellosos, ataronjats i marrons alternats amb el verd profund de la vegetació. Era mitjans de novembre, de dia feia fresqueta però de nit ja feia fred (ens havien dit que fins i tot podia nevar, però no va ser el cas).

Abans d’anar-hi, pensava que la major part de la població del Marroc era àrab. Una de les primeres coses que vaig aprendre és que no és així: la majoria són berbers, i tenen el seu propi idioma (el berber) i la seva bandera. La bandera berber és blava pel mar, verda per la natura i les muntanyes, i groga per la sorra del Sàhara. El símbol és una lletra de l’ abecedari berber i significa ‘home lliure’.

la bandera berber

el coll del Tichka

Prop del coll del Tichka, un port de muntanya, vam parar a una cooperativa de productes d’ oli d’ argan. A la zona en vam veure moltes: es tracta de cooperatives de dones que elaboren cosmètics i productes d’ alimentació a la base d’ oli d’ argan (sovint  bio i de comerç just). Ens van mostrar els grans d’ argan, i ens van explicar com es trien i es preparen per a l’ extracció de l’ oli. La visita acabava amb una petita degustació d’ oli, mel i melmelada i, és clar, amb una botiga amb tota mena de cremes, productes pel cabell, olis i alimentació. Ho vaig trobar interessant però una mica ‘orientat al turista’.

carretera en serpentina

souvenirs al costat de la carretera

Al vespre, vam arribar a l’ Oasis de Fint, la vall entre muntanyes que vaig descriure a l’ últim post, ‘la vall encantada’.

Vall del Dades

El riu Dades neix a l’ Alt Atlas i creua la serralada a través d’ una vall que porta el mateix nom. Gràcies al riu a la vall hi ha molta vegetació, que contrasta amb l’ aridesa de les muntanyes del voltant. A la vall del Dades es troba el carrer més llarg del Marroc, que té uns 30 quilòmetres i creua varis pobles.

el riu Dades

Moltes vegades havia sentit que, arreu del món, hi ha molta afició pel barça. Però una cosa és sentir-ho i l’altra veure-ho: al Marroc hi havia molta gent amb samarretes del barça. Un dia li ho vaig comentar al guia, qui va somriure i es va aixecar el polar: ell també en tenia una. Vam preguntar-li perquè agradava tant, i ens va dir que perquè, a més a més de jugar bé, són simpàtics (!!??). A més a més de ser fan del barça, el nostre guia parlava una mica de català, que ha anat aprenent amb els turistes, i de vegades ens deixava anar expressions tan curioses com ‘salut i força al canut!’.

un fan del barça

la vall del Dades

Gorges del Todra

Les Gorges del Todra són un lloc impressionant, una vall ben estreta entre muntanyes ben altes, amb els colors típics de l’ Atlas, però que s’ha convertit en un lloc turístic. Al costat del riu hi ha un camí asfaltat que, pel cantó de la muntanya, està ple de tendetes que vénen mocadors i souvenirs, i fins i tot hi ha algun hotel. Per sort, en aquesta època de l’ any (novembre) no hi havia gaire gent.

Vall del Todra

Per les valls de l’ Atlas veiem moltes kashbas i ksars. Les kashbas són palaus construïts amb terra i palla (la palla barrejada amb el fang es posa perquè la pluja no erosioni les parets), mentre que un ksar és un poble sencer, també construït amb terra.

la vall del Todra

Les construccions de terra són molt fresques. El ksar consisteix en un carrer principal i diversos carrers laterals, més petits, tots coberts per les mateixes cases. Hi ha alguns patis per donar llum, però la major part del poble queda a l’ ombra, fet que manté una bona temperatura fins i tot amb les calors més altes de l’ estiu.

el carrer princial del ksar a Tinejdad

A Tinejdad, a la vall del Todra, visitem el Khorbat, un antic ksar que està en fase de reconstrucció gràcies a l’ Associació El Khorbat pel Patrimoni i el Desenvolupament Sostenible, que pretén conservar el ksar i desenvolupar l’ economia a través de l’ ecoturisme.

Els habitants de Tinejdad, amb el temps, havien anat abandonant el ksar i s’havien anat instal·lant en cases a l’ exterior. L’ associació El Khorbat està restaurant el ksar i, poc a poc, motivant els habitants a tornar a ocupar les cases de l’ interior. L’ associació treballa sense ajudes del govern; es finança amb ajudes internacionals i també llogant habitacions i venent articles d’ artesania. També tenen habitacions gratuïtes reservades per a voluntaris. 

vista del ksar des de dalt d’una terrassa

Vall del Draa

L’ última de les valls que vam visitar, la vall del Draa, és més seca que la vall del Dades, i és la regió amb més producció de dàtils del Marroc.

havíeu vist mai tantes palmeres juntes?

No sé en quin moment vam parlar dels colors, i el guis ens va explicar que, per ells, el vermell era mal senyal: el color de la sang, de la creu roja, dels senyals de perill, dels bombers... No vaig poder resistir i li vaig preguntar ‘i la coca-cola?’. Vam riure. Serà el senyal de la globalització?