Les 7 meravelles dels meus viatges

Escriure aquest bloc m' està despertant molts records. Quan el vaig començar, em vaig tornar a mirar les fotos dels meus viatges, i vaig començar a dimensionar la quantitat de llocs que havia visitat. Sóc una viatgera fàcil de complaure: la major part dels llocs on he estat m’ han agradat, a molts m’ agradaria tornar, i alguns m’ han impressionat molt. I com que demà s’ acaba l’ any, i finals d’ any és època de resums i llistes de ‘el millor de...’, he preparat una llista amb el que més m’ha agradat dels meus viatges fins al 2013.

 Com que sóc incapaç de fer un rànquing de 1 a 7, us presento la llista en ordre cronològic (perquè quedi ordenat d'alguna manera).

PARADIS - Fiords de Noruega

Sens dubte, el meu lloc preferit d’ Europa són els fiords de Noruega, on ja he estat tres vegades, dos al sud i una al nord. Com explicar la primera impressió que em va causar? És un lloc que m’ enganxa, pels colors, per la quietud de l' aigua, per la grandesa de les muntanyes, pels reflexes, pel contrast d' estacions (fins i tot a l' estiu queda neu dalt de les muntanyes). Exceptuant alguns pobles petits de casetes blanques i vermelles, els fiords són espais amb molta natura. L' aire és fresc, l' ambient tranquil i silenciós. El primer cop que hi vaig estar, la paraula que em va venir a la ment per descriure-ho va ser 'paradís'.

 

Flåm va ser el meu primer fiord (estiu)

Fiord de Lyse vist des del Preikestolen (púlpit de roca), un penya-segat de granit de 600 metres per damunt del nivell de l'aigua – recomanat pels amants del trekking (estiu)

Trollfjorden, a les illes Lofoten, al nord de Noruega (hivern)

Fiord de Lyngen prop de Tromsö, al nord de Noruega (hivern)

HISTORIA - Machu Picchu (Perú)

Machu Picchu, ‘muntanya vella’ en quetxua, antic poblat andí construït durant el segle XV a 2490 metres d’ altura. A primera hora del matí, mentre sortia el sol, hi havia molta boira, i amb els primers rajos del dia, la muntanya secreta tenia un aire màgic, surrealista. He visitat altres llocs més antics, però el Machu Picchu tenia alguna cosa especial. Em sentia atrapada entre realitat, la història del lloc, i un paisatge que em semblava de conte.

a primera hora del matí, entre la boira

vista des del Machu Picchu

Machu Picchu amb el Huayna Picchu al darrere 

BELLESA - Taj Mahal (Índia)

No acostumo a impressionar-me davant dels monuments, però el Taj Mahal és pura bellesa. El mausoleu construït per l’ emperador Shah Jahan en honor a la seva esposa preferida, Mumtaz Mahal, està fet de marbre blanc i combina elements d’ arquitectura islàmica, persa, turca i índia. No el puc descriure amb paraules.

Al matí, es desperta envoltat de boira, fet que li dóna un aire irreal, màgic. El sol surt, i segueix, amb el seu traçat, el canal d'aigua situat davant del monument, en el qual es veu reflectit. Amb el pas de les hores, la boira es dissipa i el Taj Mahal es reflexa, amb tota la seva majestuositat, en les aigües del canal.

Taj Mahal en la boira

si camines pel costat del canal, el sol sempre s’ hi veu reflectit

detall d’ un gravat

el Taj Mahal en una de les seves imatges més típiques

PODER - Cascades d'Iguazú (Argentina)

Si en algun lloc he sentit el poder de la naturalesa, és a les cascades d'Iguazú. Les cascades queden a la frontera entre Argentina (Iguazú) i Brasil (Iguaçu), i es poden visitar des de qualsevol del dos cantons. Nosaltres vam decidir anar al costat argentí, que és més gran i té millors vistes, però si es té temps recomanen visitar els dos parcs.

És simplement espectacular.

la gran cascada del fons s’ anomena ‘Garganta del diablo’

la Garganta del Diablo, de prop

ESPECTACLE - Aurores boreals (Noruega)

Anar a veure aurores boreals és com jugar a la loteria: no saps si et tocarà, i encara que et toqui, si serà molt o poc. Les aurores no tenen horaris si localització fixa. De vegades n'hi ha, de vegades no, d'altres són molt lleugeres, d'altres apareixen i desapareixen ràpidament. Són capritxoses. Això fa que veure-les et doni una sensació de gran fortuna i molta emoció.

Abans de veure-les en directe, havia vist moltes fotos, però hi ha una cosa que les fotos no poden captar: el moviment. Les aurores no són estàtiques, es mouen, es passegen, ballen pel cel mentre canvien de forma i (si tenim molta sort) de color. És un autèntic espectacle, i cada vegada és diferent.

prop de Tromsö

IMMENSITAT - Desert del Sàhara (Marroc)

Una de les coses que més il·lusió em feia d'anar al Marroc era veure dunes, i em van encantar. Són grans, elegants, fotogèniques. Asseguda dalt de tot d'una duna, rodejada de sorra, fins a l'horitzó, em sentia com una formigueta al mig de la immensitat del desert. I, com molts altres llocs, amb la sortida i la posta de sol es tornen màgiques, canvien de color, des de groc fins a vermellós passant pels ataronjats.

les dunes a la tarda

i al vespre

COLORS - Cel i postes de sol (món)

I per demostrar que per veure coses impressionants no cal anar gaire lluny, us presento la setena meravella de la meva selecció: el cel i les postes de sol. A tot arreu hi ha cel i hi ha una posta de sol cada dia. Viatjar no consisteix només en desplaçar-se, sinó aprendre a observar i sorprendre' s, sempre podem descobrir racons nous de la nostra ciutat o meravellar-nos davant d'un cel fantàstic.

cel al vespre

foto feta des del balcó de casa

cel, núvols, aigua, reflexes i colors, què més pot demanar una apassionada de les postes de sol?