Breu introducció al desert

Abans del viatge al Marroc, quan pensava en el Sàhara em venia una sola imatge a la ment: dunes de sorra, grogues i ataronjades, el cel molt blau i ni un rastre de vegetació. Serà que he vist moltes pel·lícules? O que les pel·lícules sempre mostren el mateix trosset de desert? Sigui com sigui, durant aquells dies vaig descobrir que el Sàhara és molt més que això. 

El meu record del desert està marcat per dues coses: els paisatges, i la gent. Aquest post és una breu introducció al Sàhara, quatre pinzellades per presentar el context, els paisatges i les sorpreses del desert. A la segona part (‘la vida al desert’) parlaré dels seus habitants.

 EL DESERT GROC

Efectivament, i en això no anava equivocada, al desert hi ha dunes. Moltes dunes. Grans, impressionants, elegants, fotogèniques.

La sorra del desert és molt fina, d’ aquesta que s’enganxa per tot arreu quan vas a la platja, i les dunes poden arribar a ser força altes, en vam veure de fins a 200 metres d’ altura. No imaginava el que podia costar pujar a una duna! T’ hi enfonses com a la neu verge... en general, resulta més fàcil de caminar per les carenes de les dunes que pujar-les a través (clar que tot deu ser qüestió de pràctica).

Al Marroc, el desert de dunes s’anomena desert groc. Però el desert groc, que és el més conegut per nosaltres, representa només una petita part del Sàhara al Marroc.

EL DESERT NEGRE

La major part del Sàhara marroquí és de pedra fosca, i s’anomena desert negre.

El desert negre, de vegades, s’assembla a un terreny de sorra amb un polsim fosc per damunt, com si fos cendra, i amb pedretes negres, com si fos pissarra.

D’altres vegades s’assembla a un paisatge volcànic.

LES PLANTES DEL DESERT

Una de les coses que em va sorprendre va ser trobar-hi plantes. Si, d’ acord, no n'hi havia gaires i no eren gaire verdes, però n'hi havia.

L’ AIGUA

Ens van explicar que al desert hi ha aigua, molts metres sota terra, que es pot recuperar construint pous. En el campament d’ haimes entre les dunes on vam passar una nit, n’ hi havia un d’ on l’ aigua sortia ben fresqueta. En els pobles tenen pous per recuperar les aigües subterrànies, i canalitzacions que les condueixen fins al poble pel consum i per l'agricultura.

LES PINTURES RUPESTRES

Un altre descobriment: al desert hi ha pintures rupestres o, per ser més exactes, “gravats rupestres”. Són gravats sobre pedra a l’ aire lliure, perduts enmig del no-res i que, malgrat el pas del temps, encara són visibles.

ELS NUVOLS

La zona que vam visitar viu un període de sequera extrema (fins i tot pels estàndards de la regió) que ja fa uns anys que dura. De vegades es poden veure alguns núvols al cel, però no plou.

LA NIT AL DESERT

Havia sentit a dir que un dels millors llocs de la Terra per veure les estrelles és el desert, i esperava amb candeletes la nit que passaríem entre les dunes per poder-les observar.

Si teniu pensat de passar una o vàries nits al desert per veure el cel, atenció a un petit detall: la Lluna. En una ciutat no es nota gaire, però en una nit amb lluna, hi pot haver molta llum. I, és clar, això fa que les estrelles es vegin menys, i t’ hagis d’ esperar a que la lluna marxi per poder observar les estrelles sense cap llum.

ELS COLORS DE LES DUNES

La màgia de les dunes és que canvien de color. De vegades són més aviat grogues, d’ altres ataronjades o vermelloses. Els millors moments del dia per observar els canvis de colors són, és clar, la sortida i la posta de sol.